Un Bitó a Sant Joan Despí.

El passat 27 de gener es va poder observar un Bitó (Botaurus stellaris) al riu Llobregat al seu pas per Sant Joan Despí.
El Bitó és un ocell d?aiguamoll, i viu en els canyissars de llacunes, embassaments i goles abandonades de rius. Prefereix les extensions de canyissos i bogues, és a dir, zones amb vegetació helofítica amb petites llacunes per poder pescar. A Catalunya és molt escàs, amb una població nidificant al límit de l’extinció, i que en els darrers anys podria tractar-se d’uns 10 mascles territorials. Actualment cria només als aiguamolls de l’Alt Empordà, on es considera el nucli més estable (oscil?la d’1 a 5 mascles) i al delta de l’Ebre, on la situació és molt incerta (podria ser de 3 a 5 mascles territorials). Porta una vida reservada amagat en els canyissars on viu; és per això que se’l veu poques vegades. És solitari i normalment crepuscular. Quan és descobert, adopta una característica postura de camuflatge: s?estira amb el bec vertical i mira cap amunt. A la primavera, i sobretot durant els vespres, els mascles fan un reclam especial. Emeten un so que es repeteix a intervals d?uns 2 segons, semblant a una sirena de boira, i recorda el crit d’un bou llunyà. S’alimenta bàsicament de peixos, amfibis, crancs, insectes, i fins i tot ocells i mamífers petits que troba a les aigües poc fondes. que troba a les aigües poc fondes i a la vegetació subjacent.
Agafa les preses mentre les espera de manera estàtica o bé les busca amb moviments molt lents.
Tot i que és un animal bàsicament sedentari, a l’hivern hi ha un cert increment de la població per exemplars provinents de latituds més nòrdiques. La presència del bitó ens indica que l?hàbitat és ben conservat i hi ha prou aliment disponible és, per tant, un bon indicador del grau de conservació d?un espai.